ARRANCA NOVA LEGISLATURA, ARRANCA NOU CURS ESCOLAR

Presidenta de Federació d?Associacions de Pares i Mares d?Alumnes (FAPA) de Mallorca 

El curs 23/24 s?inicia amb més novetats de les que s?esperaven. Sabem que per mor de les dates dels canvis de legislatura el curs escolar següent el deixa organitzat qui parteix. Però no tenim cap dubte de que ens trobam amb un nou govern amb motivació i ambició per deixar empremta. El dubte és quina serà aquesta empremta.

Fora dels estudis obligatoris, rebem com a fet positiu que es mantengui l?ampliació prevista de la gratuïtat 0-3 de quatre hores diàries deu mesos a l'any als centres públics i als  privats que s?han concertat. Si bé, ens preocupa el pes que agafa l?empresa privada concertada envers els centres de titularitat i gestió pública. No hi ha dubte del negoci que suposa l?educació i de qui sap fer negoci a les nostres illes.

Al mateix temps, pareix que canviaran els criteris per a la gratuïtat dels estudis universitaris. Els ajuts ja no seran per a les rendes fins a 52.800?, independentment de l?expedient acadèmic. Ara dependran d?ingressos familiars ?baixos? (a dia d?avui no sabem quin serà el llindar) i/o per als estudiants ?notables? a la PBAU o a l?expedient universitari. Veim que s?ignora la més que demostrada relació entre les notes de l?alumnat i la seva situació socioeconòmica familiar. Vaja amb la ?cultura de l?esforç?, que algunes classes benestants obvien a cop de xequera i de contactes.

Amb aquest canvi de legislatura, els docents viuen un moment meravellós gràcies a  ?l?acceleració? del compliment de l?Acord Marc signat amb l?anterior govern, la millora de les seves condicions econòmiques i la retirada del sistema implementat d?avaluació de la LOMLOE per un que deixa en entredit un dels pilars de la nova Llei.

Posar, llevar, posar, llevar, l?eterna alternància educativa partidista

A l?horitzó proper ens trobarem amb la zona escolar única per municipis, que afavoreix l?espantada matinera d?infants dins cotxes de punta a punta de Ciutat cada dia. I deim en cotxe perquè la gratuïtat del transport públic no està ara mateix garantida, excepte per l?alumnat de l?escola, novament, privada concertada, a la que sembla li volen posar un servei discrecional de transport per afavorir la ?lliure elecció de centre? encara que visquis a quilòmetres del centre educatiu. Podem afirmar, irònicament, que és sabut que el que trien part de les  famílies és el projecte educatiu del centre i en cap cas l?entorn social d?aquest. Un entorn social que es perfila amb les quotes ?voluntàries? que paguen i pagaran aquestes famílies gustosament per evitar que al seu centre hi vagi segons quin tipus d?alumnat.

I com a cireretes del pastís, tenim la gratuïtat dels llibres de text, dels famosos chromebooks i les seves llicències digitals, la construcció i/o recuperació de menjadors escolars per tal de que tot l?alumnat pugui accedir a ajuts de menjador que arribarán, a la fi, al 100% del cost real. Al mateix temps els centres ordinaris s?aniran adaptant per rebre a l?alumnat amb necessitats educatives especials (NEE), eliminant les barreres arquitectòniques i també les mentals d?alguns docents i d?aquelles famílies que no veuen que, encara que els nostres fills i filles sempre són ?especials?, n?hi ha d?altres que ho són de veritat i que tenen la vida molt més complicada, i que han d?aprendre a conviure plegats.

No, estimats i estimades, el darrer paràgraf és un somni històric i recurrent de la nostra federació. D?això darrer no en sabem res.

Les intencions de la Conselleria en alguns aspectes no estan prou clares. Per exemple, no saben, o no ens volen dir, com s?ho faran per mantenir el concert educatiu a l?escola de l?Opus, un centre que segrega el seu alumnat per sexe i que se nega a mesclar-los a tots els cursos; un centre que pretén ser finançat amb diners públics encara que la LOMLOE actual estableix la segregació per sexe com a un motiu de retirada del concert educatiu.

No sabem com impediran la segregació que se produirà amb la zona única o en el moment en que se pugui triar la llengua d?escolarització. I no ja la d'aprenentatge de lecto-escriptura, si no la de tots els cicles, tal com han signat amb la ultradreta que pretén acabar amb l?ús de la nostra llengua pròpia. Perquè llengua pròpia, el que se diu pròpia, a Mallorca sols en tenim una, les altres són llengües maternes. I això un filòleg i una traductora ho saben, o ho haurien de saber, perfectament.

Aquesta segregació és una manera més que, junt al globus sonda que han enviat d?eliminar el requisit del català a tots els treballadors públics, ens conduirà a un arraconament del català, la llengua que va lligada al nostre territori, la que feren servir els nostres avantpassats, fins i tot d?amagat durant la llarga dictadura. Fer inútil la nostra llengua a qualsevol nivell equival a devaluar-la, a que sols uns pocs romàntics que anirem envellint segueixin recordant la seva importància, fins que arribi un dia en que qui vesteix a l?ample o du rebosillo parli amb els seus companys de colla en llengua castellana i de sobte pensi en com ha arribat a allò, al mateix temps que ens trobarem amb el català com una optativa més com el grec o el llatí.

No ho dubtam, el Govern de la ?paraula donada? té els objectius clars. Ara bé, no sabem ben bé si la paraula és la donada al seu programa electoral o la que va donar a la ultradreta per poder governar.

El camí a seguir està marcat i malgrat els qui condueixen tenguin formació en àrees lingüístiques, això no els dona una autoritat moral per fer el que van a iniciar. Una cosa és com t?enriqueixen els teus estudis i una altre és on pots arribar per ambició.

Amb una part del professorat adormit per l?efecte anestèsic de la carrera professional, i amb una altra per la tornada de les simplistes notes numériques, la resistència que vàrem viure fa uns anys no es vislumbra.

Mentrestant les famílies som diverses. Unes benestants que se poden preocupar d?omplir els buits que l?educació deixa als centres compensant amb classes de repàs, estades formatives, campus, extraescolars? I altres que no saben ni com encarar l?inici del curs escolar ni les despeses que han d?assumir, a un estat amb una Constitució que suposadament ha de garantir una educació pública gratuïta, i que ja no confíen en agafar  l?ascensor social que podria suposar anys enrere la nostra educació pública.

Famílies que conviuran amb els problemes dels seus infants davant influències canviants, que quan ja sabem com començar a fer front un risc ja en compareixen d?altres diferents. Assetjament, masclisme, racisme, fòbies al col·lectiu LGTBI, mal ús de les xarxes socials, trastorns alimentaris, falta de salut mental, problemes amb la pròpia imatge o amb les drogues, amb l?alcohol, amb els estudis? Famílies que obvien l?educació en valors democràtics i en drets humans i que pretenen que aquests no se tractin als centres educatius baix el pretext d?un suposat adoctrinament. Estimats i estimades, si als centres educatius les esquerres adoctrinassin com diuen, no governarien mai les dretes. L?únic adoctrinament, finançat amb fons públics que coneixem és el que es fa a nombroses escoles religioses.

Siguem adults, vetllem pels nostres infants i joves, garantim l?educació en un ambient segur, ferme, solvent, acollidor i que els doni l?espai per créixer com a persones bones, amb criteri i ben formades.